Aquest lloc web utilitza cookies pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de pàgina web. Com configurar

Així mateix, ASSOCIACIO DEL MUSEU DE LA CIENCIA I DE LA TECNICA I D'ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL DE CATALUNYA informa a l'usuari que té la possibilitat de configurar el seu navegador de manera que se li informi de la recepció de cookies, podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur.

A continuació li proporcionem els enllaços de diversos navegadors, a través dels quals podrà realitzar aquesta configuració:

On som?
Àrea socis

Per accedir als continguts complets del web és necessari ser soci de l'AMCTAIC

Fer-se soci

 

468x234 (1)                                                                             Preprograma castellano
                                                                             

Presentació

L’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) i el comitè organitzador convoquen les XII Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya que, com cada tres anys, tenen per  objectiu aportar i acollir noves visions i estudis originals en qualsevol dels camps relacionats amb el Patrimoni Industrial.

Amb el títol “PATRIMONI INDUSTRIAL: LES TECNOLOGIES I EL SEU IMPACTE A LA SOCIETAT", les XII Jornades se celebraran a l'Associació/Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, els dies 10, 11 i 12 de novembre de 2022. 

El concepte de patrimoni industrial ens parla dels elements i les manifestacions lligades al desenvolupament de la indústria, tant les edificacions, les instal·lacions i màquines, els entorns territorials i, per descomptat, les persones, amb les seves habilitats i sistemes de formació, les lluites per la dignificació de les condicions de treball, etc. D’aquesta manera tenim patrimoni material, però també immaterial, en els sabers, les tradicions i la memòria de les persones implicades. Concebem el patrimoni industrial incloent l’arqueologia industrial, és a dir, l’activitat de descobriment i d’estudi de les restes materials de l’activitat industrial.

Les tecnologies són un factor de canvi social molt destacat, tant en el món actual com al llarg de la història. Els sistemes productius, defensius, les comunicacions, els transports, les construccions, l’habitatge... inclouen les tecnologies tradicionals i les noves en sistemes tècnics que es defineixen en cada època històrica.

L’estudi de la realitat industrial inclou, més enllà de les anàlisis econòmiques i socials, una aproximació al patrimoni que produeix, des de les instal·lacions industrials fins als sabers que es generen en l’activitat industrial, passant per les tècniques emprades.

En les Jornades de 2022 acollirem estudis sobre el patrimoni industrial i la innovació tecnològica, amb mirades al passat, al present i, fins i tot, al futur.

Avanç del programa

La inauguració i presentació de les XII Jornades serà el dijous 10 de novembre al matí a l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

La conferència Inaugural anirà a càrrec de Joan Majó, enginyer industrial, exministre d'Indústria i exdegà d'Enginyers Industrials de Catalunya.

Les comunicacions presentades es distribuiran entre dijous i divendres en una única sala.

La jornada de divendres finalitzarà amb la conferència de clausura i el balanç de clausura, a càrrec del comitè organitzador.

L’Acte de clausura serà presidida per la Directora General de Patrimoni Cultural, Sra. Sònia Hernández, que tindrà lloc divendres 11 de novembre.

Dissabte 12 de novembre tancarem les Jornades amb una activitat més lúdica fent visites de gran valor industrial i tècnic pel seu passat, present i futur. Anirem al Parc Aeronàutic de Sabadell i  a l’exposició “L’enigma de l’ordinador” del MNACTEC.

Comunicacions

Les comunicacions que es presenten en aquest document estan organitzades per àmbit i ordre alfabètic dels cognoms de l’autor o autora. 

El comitè científic ha organitzat les comunicacions en cinc àmbits:

    1. Antecedents i inicis de la industrialització
    2. Territoris i tècnica
    3. Indústries i instal·lacions pioneres
    4. Reflexions: art, tècnica i societat
    5. Tecnologies del segle XX

Les sessions definitives i els horaris es comunicaran a finals d’octubre i estaran coordinats per un moderador o moderadora.

Els mateixos autors seran els encarregats de fer la presentació de les comunicacions, seguint la distribució i temàtiques proposades. El temps estimat per cada una d’elles serà de 15 minuts aproximadament.

      1. Antecedents i inicis de la industrialització 

Baig i Aleu, Marià
Doctor en Ciències físiques per la UAB. Professor titular de Física Teòrica a la UAB fins 2018. Membre de l’Institut d’Història de la Ciència de la UAB i de l’Institut d’Estudis Empordanesos.
L’arquitecte Josep Roca i Bros (1815-1877) i la producció de “ciment romà” a l’Empordà durant la segona meitat del segle XIX.

González Aguilar, Óscar
Enginyer tècnic de Telecomunicacions per la UPC. Llicenciat en Humanitats per la UOC i Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament per la UPF. Cap de l’Àrea de Conservació i Col·leccions del MNACTEC des de 2013. Professor en el Màster de Gestió cultural de la UOC i Universitat de Girona.
La consideració patrimonial de les armes de foc portàtils catalanes i el cas del MNACTEC.

 Jordi i Taltavull, Marta¹; Roca Rosell, Antoni²
¹ Coordinadora científica de l’Institut Menorquí d’Estudis des de 2020. Doctorat en història de la ciència per la Universitat de Berlín i professora de la Universitat de Mainz.² Professor titular d’història de la ciència de la Universitat Politècnica de Catalunya, membre del Centre de Recerca per la Història de la Tècnica “Francesc Santponç i Roca”. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Recuperar el patrimoni científic i tècnic de la innovació a la il·lustració: l’edició del curs matemàtic del menorquí Pasqual Calbó (1752-1817).

Montava Gadea, Maria
Doctora en Història de la Ciència de l’UAB i professora de matemàtiques en ensenyament secundari. Llicenciada en Físiques per la Universitat de València i membre de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Interessada en els processos d’aprenentatge i assimilació tecnològica, en especial, com afrontar els problemes que cal superar i el procés d’experimentació per posar en pràctica una tecnologia.
El registre de la màquina de vapor de Francesc Cantponç. Circulació de coneixement tènic i experimentació en equip (1802-1804).

Rocas Gutiérrez, Xavier
Historiador, arqueòleg i museòleg. Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat arqueologia i postgrau en Direcció estratègica de Museus i Centres Patrimonials per la Universitat de Girona. Conservador i Director del Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà.
Innovació tecnològica i desenvolupament industrial en la fabricació de paviments ceràmics. El cas de la Bisbal d’Empordà (mitjans segle XIX als anys setanta del segle XX).

Sánchez Miñana, Jesús
Catedrático jubilado de la ETS De Ingeníeros de Telecomunicación de la UPM, asociado al Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica “Francesc Santponç i Roca” ETSEIB-UPC.
El torno para hilar seda en rama de Francisco Roselló (1820) bajo la protección de la Junta de Comercio. 

Solà Parera, Àngels¹; Virós Pujolà, Lluis²
¹ Professora d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, especialista en història de la Industrialització, especialment en la burgesia i l’empresariat. Pionera en estudis de la història de les dones emprenedores. ² Professor i gestor en ensenyament secundàri, professor d’història econòmica en la UAB. Interessat en la relació entre la història del treball, la tecnologia i l’empresa des del segle XVIII al XX i el patrimoni industrial.
Fàbriques, energia i màquines en els inicis de la industrialització tèxtil a la Catalunya interior, 1780-1833. 

      2.Territoris i tècnica. 

Dorel-Ferré, Gràcia
Doctora en història, professora i investigadora a les universitats de Reims, Paris 1 i Savoie Mont Blanc. Especialitzada en patrimoni industrial, sobretot en la recerca sobre patrimoni industrial a França, Europa i Iberoamérica. Autora de diverses publicacions de patrimoni Industrial i habitatge obrer. Esparraguera, de ciutat-fàbrica a reserva de mà d’obra, una anàlisi patrimonial.

Genera i Monells, Margarida
Prehistoriadora i arqueòloga. Dra. en Filosofia i Lletres, UB (1979). Graduada en Arts Aplicades (Escola Massana, 1969). Diplomada en Arqueologia Hispànica ha dirigit nombroses campanyes d’excavacions. Departament de Cultura de la Generalitat (1981-2014). Mestra i professora de la UNED. Ha publicat més de trenta llibres i diversos articles científics i didàctics.
La terrisseria a la Garriga. De la manufactura artesana a la producció industrial. Una visió històrica.

Genera i Monells, Margarida
Prehistoriadora i arqueòloga. Dra. en Filosofia i Lletres, UB (1979). Graduada en Arts Aplicades (Escola Massana, 1969). Diplomada en Arqueologia Hispànica ha dirigit nombroses campanyes d’excavacions. Departament de Cultura de la Generalitat (1981-2014). Mestra i professora de la UNED. Ha publicat més de trenta llibres i diversos articles científics i didàctics.
La Fabricació del Moble a la Garriga. Una aproximació dels episodis de la història recent de gran impacte socio-econòmic i urbà.

Rovira Pujol, David
Llicenciat en Història i Documentació per la UAB. Màster en Patrimoni i Museologia per la Universitat Internacional de València, especialitzat en turisme Industrial. Tècnic del Museu de les Aigües des de 2018.
Empresa Concesionaria de Aguas Subterráneas del Río Llobregat, una iniciativa pionera per l’aprofitament d’aigües subterrànies.

Sánchez Miñana, Jesús¹; Roca Rosell, Antoni²
¹Catedrático jubilado de la ETS De Ingeníeros de Telecomunicación de la UPM, asociado al Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica “Francesc Santponç i Roca” ETSEIB-UPC. ²Professor titular d’història de la ciència de la Universitat Politècnica de Catalunya, membre del Centre de Recerca per la Història de la Tècnica “Francesc Santponç i Roca”. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Un montaje demostrador del “líquimetro por elasticidad” de Emilio Clausolles (1874) en l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona. 

Sobrevia Corral, Eric
Arqueòleg i historiador de l’Art. Consultor i assistent tècnic en arqueologia i patrimoni cultural. Ha participat en l’elaboració, direcció i execució d’estudis, inventaris i projectes de rehabilitació, recuperació i posada en valor del patrimoni arquitectònic.
La fàbrica de vapor Fills d’Esteve Serra. Resultats de les intervencions arqueològiques a un vapor llaner de Sabadell de finals del s. XIX.

Tatjer Mir, Mercè
Geògrafa i historiadora. Professora emèrita de Didàctica de les Ciències socials de la UB.
L’Eixample de Barcelona: Tradició i Innovació tècnica, 1864-1970.

      3. Industries i instal·lacions pioneres

Amenós Martínez, Lluïsa¹; Costa Trost, Margarita²; Espadalé Reballí, Pep³; Julià Macias, Manuel⁴; Martí Santanach, Àngela⁵.
¹ Tècnica de patrimoni especialitzada en patrimoni metàl·lic. ² Arquitecta. Membre de l’AADIPA-COAC. ³ Director del Museu del Suro de Palafrugell, ⁴ Arquitecte. Membre d’AADIPA-COAC.⁵ Conservadora del Museu del Suro de Palafrugell.
Arquitectura del ferro: Història i pla d’usos i manteniment del BCIN Torre-Dipòsit de Can Mario a Palafrugell.

Auroux Poblador, Xavier
Enginyer Industrial, associat a l’AMCTAIC des de la seva fundació. Ha treballat en els sectors de la construcció, automòbil i químic. Actualment col·labora amb ESADE, departament de Direcció General i Estratègia.
L’Electrificació de la rellotgeria industrial al segle XX: El fons fotogràfic Auroux (MNACTEC). 

Garcia Felguera, Maria de los Santos¹; González Moreno-Navarro, Antoni²
¹Profesora de Historia del Arte en las Universidades Pompeu Fabra de Barcelona (2008-2014) y Complutense de Madrid (1991-2014), autora de varias obras y comisaria de la exposición “Els Napoleon. Un estudi de retrat” (Barcelona, 2011). ² Arquitecte (Universitat de Barcelona, 1970). Director de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears(1975) . Col·laborador del Ministeri de Cultura (1979-2002). Cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona ( 1981-2008).
Las galerías de retrato en Barcelona. Un patrimonio entre la artesania y la pequeña indústria.

Munné Sallares, Lourdes
Doctorada en Història de l’Art amb la tesi “Els molins paperers. Origen, arquitectura, funció i evolució (Comarca de Capellades 1700-1950)”. Inventari dels molins paperers de la comarca de l’Anoia. Mestre de primària i membre de la Asociación Hispànica de Historiadores del Papel.
Del gest a la mecanització. La màquina de forma rodona en la producció paperera catalana. 

      4.Reflexions: art, tècnica i societat

Oms i Llohis, Ignasi
Metge estomatòleg. Activitats en antropologia biològica desenvolupada en jaciments arqueològics de Catalunya i Orient mig. Autor de diversos llibres i articles en revistes especialitzades.
Ciència i Tecnologia, el seu impacte en les condicions de vida durant la industrialització catalana.

Uriarte, Iñaki
Arquitecto por la ETSAB (1978). Miembro de la Comissió de Defensa del patrimoni Arquitectònic del COAC (1980-1986). Finalista premios COAVN-1993 y mención especial del premio de periodisme Gabino Jiménez, 1996.
Otras miradas a la cultura de la industrialización. La fábrica y la máquina, el trabajo y el obrero.

      5.Tecnologíes del segle XX. 

Alemany Llovera, Joan
Doctor en Ciències Econòmiques. Autor de diversos llibres, articles i publicacions sobre organització economia, planificació i transformació de ports. Ha estat autor de diferents informes, estudis i projectes per ports d’Amèrica Llatina i Europa.
La Caixa que revoluciona els transports al port de Barcelona.

Amat i Girbau, Josep
Professor emèrit de la UPC, catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors des de 1987, ha portat a terme la seva tasca docent fins 2010, com a professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona i de la Facultat d’Informàtica de Barcelona. Responsable de la introducció de la robotització en l’àmbit quirúrgic a Catalunya.
La recent història de la Robòtica en la medicina. La situació i les aportacions de Catalunya.

Bellón Jiménez, Pedro Manuel
Graduado en Sociologia y Ciencias Políticas por la Universidad Carlos III de Madrid. Máster en Estudios Avanzados en Trabajo y Empleo de la Universidad Complutense de Madrid. Beca dolaboración en Departamento de Sociologia Aplicada (Grupo de Investigación Charles Baggage).
Arqueologia industrial de Villaverde: culturas de vida y trabajo vinculades a los Talleres MZA.

Casals Gelpí, Alícia
Catedràtica de la UPC i presidenta de la secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC.
La introducció de la robòtica a Catalunya, la situació actual i el seu futur.

Fàbregas Vidal, Pere A.
Historiador, escriptor i conferenciant, especialista en història d’empreses, entitats, institucions i personatges. Ha publicat vuit llibres sobre història d’empreses, empresaris i institucions.
Pioners de l’ús de la informàtica a Catalunya. L’IBM 1401 de la Catalana de Gas i Electricitat (1962).

González Benome, Maria
Doctora en Humanidades por la Universidad da Coruña (2009). Máster en gestión de bienes culturales y patrimonio (1999). Docente en la Universidade da Coruña (2005-2013). En la actualidad, responsable del Servei de Gestió Documental i Arxiu de la Autoritat Portuària de Barcelona.
Sistemas de representación, procesamiento y recuperación de la Información. Del Archivo tradicional a la Inteligencia Artificial.

Virós Pujolà, Lluís
Professor i gestor en ensenyament secundàri, professor d’història econòmica en la UAB. Interessat en la relació entre la història del treball, la tecnologia i l’empresa des del segle XVIII al XX i el patrimoni industrial.
Creativitat tecnològica en temps difícils: el disseny i la producció d’engranatges de precisió a Spiroide durant el Franquisme, 1947-1975.

Dates Importants

30 de setembre
: Termini de presentació de comunicacions completes.
4 d'octubre: Data límit d’inscripció sense recàrrec
10, 11 i 12 de novembre: Celebració de les XII Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya

Activitats del dissabte

10:00h – 14:00 h Visita al Parc Aeronàutic Sabadell i exposició “L’enigma de l’ordinador” del MNACTEC.

14:15 h Dinar lliure al Restaurant del MNACTEC. Dinar exclòs del preu de les Jornades. Preu del Menú 25,00 € aprox.


Inscripció i modalitats
Les inscripcions a les XII Jornades seran en dos formats, presencial i en línia. Podeu fer clic aquí i anireu a la pàgina per omplir el formulari.

PRESENCIAL
1. Reduïda: 90 €
Fins el 3 d’octubre del 2022.
Per a socis de l’AMCTAIC, Centres d’Estudis i l’IEC, les seves societats filials SCHCT, SCHA, així com la TICCHI, INCUNA i altres entitats vinculades al patrimoni industrial.

2. General: 120 €
Fins el 3 d’octubre del 2022.
Inclou la quota d’un any de soci a l’AMCTAIC.

3. Estudiants, doctorands, jubilats i aturats: 50 €
Fins el 3 d’octubre del 2022.
Cal trametre document justificatiu.
Inclou la quota d’un any de soci a l’AMCTAIC.

EN LÍNIA
4. Reduïda en línia: 70 €
Fins el 3 d’octubre del 2022.
Per a socis de l’AMCTAIC, Centres d’Estudis i l’IEC, les seves societats filials SCHCT, SCHA, així com la TICCHI, INCUNA i altres entitats vinculades al patrimoni industrial.

5. General en línia: 100 €
Fins el 3 d’octubre del 2022.
Inclou la quota d’un any de soci a l’AMCTAIC.

6. Estudiants, doctorands, jubilats i aturats en línia: 30 €
Fins el 3 d’octubre del 2022.
Cal trametre document justificatiu.
Inclou la quota d’un any de soci a l’AMCTAIC.

Recàrrec de la quota del 50% a partir del 4 d’octubre de 2022.

Pagament

Per formalitzar la inscripció cal fer l'ingrés, d'acord amb la modalitat escollida, mitjançant transferència al compte corrent de la Caixa d’Enginyers ES24 3025 0001 1614 0113 9747, fent constar el nom i cognoms de la persona que participarà a la Jornada. Formulari d'inscripció facilitat a Inscripcions i Beques d'aquesta mateixa pàgina web.

Beques

Es concediran un nombre limitat de beques d’inscripció per a estudiants i llicenciats en situació d’atur, i per a altres persones que  acreditin necessitar-les.

Totes les persones interessades a obtenir una beca han d’enviar correu electrònic a l’adreça de l’AMCTAIC amb un escrit adreçat al Comitè científic de les Jornades.  Per assegurar la inclusió en el programa, cal enviar aquesta sol·licitud de beca juntament amb el resum de la comunicació.

Altres Informacions 

La organització facilitarà informació a tots els assistents de les XII Jornades dels hotels i restaurants propers, així com altres aspectes logístics. 

Comitè científic

Josep Amat i Girbau, Jaume Perarnau Llorens, Antoni Roca Rosell, Josep M. Rovira Ragué i  Mercè Tatjer Mir.

Comitè organitzador

Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya.
Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.
La Mútua dels Enginyers

Secretaria

Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya - AMCTAIC.
http://www.amctaic.org
Rambla d’Ègara, 270
08221 Terrassa
93 780 37 87
secretaria@amctaic.org

Organitzen


Col·laboren

Organitzen:

Col·laboren:

AMCTAIC Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya
Rambla d'Ègara 270, 08221 Terrassa - 937 803 787 secretaria@amctaic.org