Forum de Patrimoni Industrial

L’any 1956, un antic camioner i empresari de transports terrestres esdevingut a última hora navilier, Malcom McLean, adapta un vell vaixell petroler del la II Guerra Mundial per a carregar 56 grans caixes de metall. El nou transport marítim presenta dos grans innovacions i tres impactes. Innovacions: és l’inici del transport multimodal i la caixa no es la mercaderia, sinó que aquesta va dins. Impactes: és més eficient, més segur, molt més econòmic. Comença aleshores una gran revolució (un gran canvi quantitatiu i qualitatiu en poc temps) en el transport marítim i en els ports que, en certa forma es manté en l’actualitat.

El port de Barcelona va ser pioner a Espanya i a la Mediterrània en rebre contenidors tot just començat el seu transport internacional (1965) i en comprendre la importància que podia tenir el nou tràfic (Pla d’ampliació de 1965-1966). Avui els contenidors són el tràfic essencial pel desenvolupament comercial i industrial de l’àrea de Barcelona i són la base per esdevenir la gran plataforma logística per les relacions entre Europa i Àsia, però cal continuar innovant i adaptant-se a les noves condicions que imposa aquest tràfic.

JOAN ALEMANY LLOVERA, Doctor en Ciències Econòmiques. Autor de diversos llibres, articles i publicacions sobre organització, economia, planificació i transformació de ports. Ha estat autor de diferents informes, estudis i projectes per ports d'Amèrica Llatina i Europa.

Conferència en format híbrid (presencial i en línia).
Presencialment al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Via laietana, 39.
Per participar i obtenir l'enllaç cal fer inscripció prèvia al telèfon 93 780 37 78 // 638 320 070 o bé a secretaria@amctaic.org

Avís important: Per qüestions de seguretat l'enllaç que us facilitarem és només per ús dels socis i inscrits, no es pot publicar a webs ni xarxes socials. Si voleu assistir a la conferència cal fer inscripció prèvia.

El comerç marítim continua sent el transport més utilitzat al comerç internacional, un 80% d’aquest depèn del transport marítim amb més de 50.000 vaixells mercants implicats. Uns 150 països tenen flota registrada i donen feina a més d'un milió de tripulants de gairebé totes les nacionalitats. Les rutes marítimes permeten que els vaixells desenvolupin el transport de mercaderies per tots els llocs del globus. carregant el 80 % del volum mundial. I això és així malgrat l’existència d’altres mitjans de transport més ràpids. El motiu és que compta amb avantatges respecte a altres alternatives, com són menors costos i més espai per a la càrrega de mercaderia.

Les quatre rutes més importants del món son les que transiten per : Canal de Suez, Estret d’Ormuz, Canal de Panamà i Estret de Malaca.

La nova ruta marítima a través de l'Àrtic, oberta per l'escalfament global, pot suposar una revolució al comerç a nivell mundial. Coneguda com la ruta del Nordest, estalvia moltes milles de navegació i per tant consum de combustible. Però la polèmica radica amb l’impacte mediambiental. Per minorar aquests riscos la Organització Marítima Internacional va elaborar el Codi Polar, sent un primer i gran pas per regular les rutes polars, ja que, actualment aquestes rutes no estan preparades per suportar una gran quantitat de trànsit marítim i en els propers anys tot indica que augmentaran. 

Agustí Martin i Mallofré, degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona, professor de navegació i instructor de simuladors de navegació. Ambaixador marítim de la Organització Marítima Internacional i director de l’Àrea de Formació de la Fundació Philippe Cousteau.

La conferència es gratuïta i es realitzarà en format híbrid (presencial i en línia). Cal fer inscripció prèvia, presencialment, COEIC, Via Laietana, 39, 5a planta.
Per obtenir l'enllaç, telèfon: 93 780 37 87 // 638 320 070 o bé a secretaria@amctaic.org

Avís important: Per qüestions de seguretat l'enllaç que us facilitarem és només per ús dels socis i inscrits, no es pot publicar a webs ni xarxes socials. Si voleu assistir a la conferència cal fer inscripció prèvia.

PROTEGIR BARCELONA. Bombers i Prevenció d’Incendis, 1833-2022

Els incendis que s’han declarat a la ciutat de Barcelona  al llarg dels anys han servit d’indicador de quin és l’estat  de la prevenció d’incendis a cada moment. Les fites de  la història urbana han marcat també les accions de  prevenció, sovint a remolc de l’explosió demogràfica,  el creixement urbanístic, la industrialització, l’agregació  dels pobles del pla i les crisis polítiques, socials i bèl·liques.  Aquesta exposició explica com s’han aplicat les mesures  de prevenció d’incendis a Barcelona des que es va crear el  cos de Bombers de Barcelona el 1833 fins als nostres dies.

Més enllà d’un relat cronològic de les fites més rellevants del creixement constant de la ciutat en aquest període, la visió que dona la Plataforma de Defensa del Patrimoni Històric i el Museu d’Història de la Ciutat ens mostra la importància que va tenir per la ciutat l’emplaçament dels parcs de bombers, la maquinària, els estris i la normativa per lluitar contra els incendis.

Els quatre períodes en els quals s’ordena l’Exposició tenen el fil conductor de la prevenció d’incendis. Tot el contingut aportat a l’espai Oliva Artés és una evidència del difícil que ha estat crear un entorn urbà amb unes condicions de seguretat contra incendis raonables per a les persones i els mateixos bombers en les seves actuacions. 

PERE GONZALEZ VILA, Caporal jubilat del Cos de Bombers de Barcelona. Autor del llibre “Bombers de Barcelona” recull de vehicles i evolució i membre fundador de la Plataforma de defensa del patrimoni històric de Bombers de Barcelona.

JOAN PEDRENY ABELLA, jubilat del Cos de Bombers de Barcelona. Arquitecte per l’UPC. Director, Cap de Divisió d’Operacions, Cap de Divisió de Prevenció del Cos. Coautor de les guies per a la redacció de Plans d’emergència a Centres docents i a Instal·lacions esportives.

Conferència en format híbrid (presencial i en línia).
Presencialment al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Via laietana, 39.
Per participar i obtenir l'enllaç cal fer inscripció prèvia al telèfon 93 780 37 78 // 638 320 070 o bé a secretaria@amctaic.org

Avís important: Per qüestions de seguretat l'enllaç que us facilitarem és només per ús dels socis i inscrits, no es pot publicar a webs ni xarxes socials. Si voleu assistir a la conferència cal fer inscripció prèvia.

MUSEUS I TERRITORI, EL MUSEU DE L’AIGUA I EL TÈXTIL DE MANRESA.

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa conserva dos importants fons a la seva col·lecció, vinculats a la indústria tèxtil de Manresa, majoritàriament cintaire, i elements relacionats amb l’aigua i la seva distribució. El Museu, forma part d’un conjunt monumental i turístic conegut sota el nom de Parc de la Séquia, que inclou a més del museu, el Centre de l’Aigua de Can Font, l’Infoséquia, situat al Parc de l’Agulla, la Casa de la Culla i el mateix canal de la Séquia, un canal construït el segle XIV que neix a la població de Balsareny i acaba a Manresa, amb un recorregut d’uns 25 kilòmetres i poc més de 10 metres de desnivell total.

El museu, nascut el 1992 com a Museu de la Tècnica de Manresa, va celebrar l’any passat el seu 30è aniversari, entrant al registre de museus de la generalitat i amb un canvi de nom que l’apropa més a l’espai que ocupa (els dipòsits vells de la ciutat) i a les seves col·leccions. Des d’un inici forma part del Sistema Territorial del MNACTEC i vol ser un referent quan es parla dels usos de l’aigua (domèstics, regadiu i industrial) així com un museu de referència pel territori (eix Llobregat-Cardener) quan es parla d’industrialització, fonamentalment el món del tèxtil. 

EUDALD SERRA GIMÉNEZ és director del Museu de l’Aigua i el Tèxtil, Llicenciat en història per la UAB, màster interuniversitari en identitat europea medieval per la UdL, postgrau en direcció estratègica de Museus i centres patrimonials per la UdG, actualment cursant el màster de gestió cultural per la UOC.

Ha dedicat la seva carrera professional al món de la divulgació històrica i l’arqueologia, com a arqueòleg director de diversos jaciments, treballant en diferents museus i espais patrimonials, redactant informes de protecció patrimonial, articles per a revistes i com a professor de ciències socials. Des de 2019 exerceix les funcions de direcció del museu.

Conferència en format híbrid (presencial i en línia).
Presencialment al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Via laietana, 39.
Per participar i obtenir l'enllaç cal fer inscripció prèvia al telèfon 93 780 37 78 // 638 320 070 o bé a secretaria@amctaic.org

Avís important: Per qüestions de seguretat l'enllaç que us facilitarem és només per ús dels socis i inscrits, no es pot publicar a webs ni xarxes socials. Si voleu assistir a la conferència cal fer inscripció prèvia.

L’Observatori del Turó de l’Home al Montseny és una petita edificació al cim del Montseny, filla de l’excursionisme científic i de la meteorologia catalana. Va ser planificat per l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, qui va iniciar les obres l’any 1881, sense poder-les acabar per problemes tècnics i econòmics. La proposta va ser finalment duta a terme pel Servei Meteorològic de Catalunya l’any 1932 amb motiu de la celebració del Segon Any Polar Internacional.

La caseta de fusta original va ser construïda al taller de Ribas y Pradell, a Barcelona, inspirada en el pavelló de Noruega de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929. L’observatori meteorològic va estar actiu fins al final de la Guerra Civil. Amb la caiguda de Barcelona, el Servei Meteorològic de Catalunya va ser clausurat i els seus béns destruïts o confiscats, entre ells, l’Observatori del Turó de l’Home.

L’any 1941 el Servicio Meteorológico Nacional va reprendre l’observació meteorològica des del cim del Montseny. Les obres d’ampliació de l’any 1954 i 1976 van substituir l’antic xalet de fusta per l’actual casa d’obra amb sostre de fibrociment, ara abandonada i en un estat precari de conservació. Malgrat els titulars publicats en premsa i televisió, les diferents iniciatives per tal d’aconseguir el retorn a la Generalitat de Catalunya han estat infructuoses fins a dia d’avui. 

MONTSERRAT BUSTO i NAVINÉS, és llicenciada en Física i Màster en Climatologia Aplicada per la Universitat de Barcelona, així com tècnica ambiental. Després d’uns anys treballant de consultora ambiental per al sector industrial, va incorporar-se al Servei Meteorològic de Catalunya ara fa 24 anys. Actualment desenvolupa la seva feina a l’Equip de Canvi Climàtic.

Ha participat en projectes internacionals sobre fenologia i ciència ciutadana. Ha col·laborat en el 3r Informe de Canvi Climàtic a Catalunya (2016). Té diverses publicacions científiques a revistes nacionals i internacionals i més de 200 articles de divulgació meteorològica i climàtica a la revista La Terra.

Ha publicat els llibres ‘1939: Els Núvols confiscats’ (juntament amb Josep Batlló) i ‘La petita història del Servei Meteorològic de Catalunya’ il·lustrada per la Pilarín Bayés. 
És vocal de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM) i membre de l’Associació Catalana de Meteorologia (ACAM). 

Conferència en format híbrid (presencial i en línia).
Presencialment al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Via laietana, 39.
Per participar i obtenir l'enllaç cal fer inscripció prèvia al telèfon 93 780 37 78 // 638 320 070 o bé a secretaria@amctaic.org

Avís important: Per qüestions de seguretat l'enllaç que us facilitarem és només per ús dels socis i inscrits, no es pot publicar a webs ni xarxes socials. Si voleu assistir a la conferència cal fer inscripció prèvia.

“Alarifes” es el nombre del boletín electrónico que dentro del proyecto Cazarabet atiende desde Mas de las Matas, entre el Bajo Aragón y el Maestrazgo turolenses, a las noticias sobre patrimonio industrial y “memoria del trabajo”. Tras más de veinte años funcionando como observatorio de las iniciativas de la sociedad civil en este ámbito no solo a nivel de Aragón sino también de otros territorios, respalda ahora una nueva línea de trabajo: “Faro”.

Se trata de una serie de fichas informe que persiguen hacer de guía en la valorización de aquellos proyectos locales que cuenta con un importante componente de voluntariado dando forma a lo que llamamos grupos de acción sobre el patrimonio (GAP), los cuales encuentran en el campo de la arqueología industrial un terreno casi natural de desempeño.

Siguen así el espíritu que alumbró la Convención adoptada en la ciudad portuguesa homónima en 2005 sobre el valor del patrimonio para la sociedad y la implicación directa de la ciudadanía en su salvaguarda, recuperación y difusión. De esta forma “Faro” quiere trascender el eco de los grandes proyectos impulsados como escaparate institucional, entre los cuales la restauración de la estación internacional de Canfranc podría ser un claro ejemplo.
“Faro” pretende por el contrario poner en primer plano el papel de colectivos de diferente composición y trayectoria que rescatan pequeños elementos del patrimonio no solo industrial sino de toda índole, material e inmaterial, a menudo imbricados entre sí y también con una fuerte carga de identificación identitaria desde lo local: molinos, minas, estaciones y vías verdes, patrimonio y paisajes agrarios, pequeños museos y centros de interpretación temáticos…. poniendo el foco en el papel de los actores, a fin de inducir si es posible un cambio en el paradigma a la hora de priorizar hacia ellos el apoyo de las políticas públicas y, por qué no, la puesta en marcha de micromecenazgos que respalden una labor ejercida muchas veces a lo largo de varias décadas.

JAVIER DÍAZ SORO (Barcelona, 1960), es licenciado en Geografía por la Universitat de Barcelona. Participó en proyectos de planificación territorial en Catalunya, pero reside en Mas de las Matas (Teruel) desde 1986, donde ha sido gerente de la cooperativa agrícola y secretario de la comunidad de regantes, además de concejal y consejero de la Comarca del Bajo Aragón. Entre 1992 y 2002 fue gerente del Centro para el Desarrollo del Maestrazgo, entidad que gestionó uno de los programas pioneros de la iniciativa comunitaria Leader, así como otras acciones europeas. En el marco de este operativo de desarrollo rural puso en marcha el Parque Cultural del Maestrazgo. Desde 1982 forma parte del Grupo de Estudios Masinos, centro adscrito al Instituto de Estudios Turolenses, del cual ha sido presidente en diferentes etapas. A partir de 2002 impulsa el proyecto Cazarabet con la edición de diversos boletines electrónicos y bases de datos sobre patrimonio cultural y natural, medio ambiente, despoblación y otros aspectos en el ámbito rural. Asimismo, creó La Librería de Cazarabet online sobre los mismos temas. Cazarabet obtuvo uno de los Premios Artes & Letras de Heraldo de Aragón en su primera edición (2015), en la categoría de periodismo cultural.

La conferència és gratuïta i es realitzarà en línia, mitjançant la plataforma ZOOM. Cal fer inscripció prèvia per obtenir l'enllaç, telèfon: 93 780 37 87 // 638 320 070 o bé a secretaria@amctaic.org

Avís important. Per qüestions de seguretat l'enllaç que us facilitarem és només per ús dels socis i inscrits no es pot publicar a webs ni xarxes socials. Si voleu assistir a la conferència, cal fer inscripció prèvia.

DAVID PINO, director del Port Vell des del gener del 2023. Té una llarga trajectòria de planificació territorial en el Port de Barcelona. És Enginyer Civil per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i ha cursat el màster d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports (Universitat Politècnica de Madrid), el Programa de Direcció Avançada (Esade) i el Programa de Bon Govern Corporatiu (ICA), entre altres.  

Treballa en el Port de Barcelona des del 2007, on ha estat al capdavant de Planificació Territorial i Gestió Tècnica de Concessions. Ha participat en nombrosos projectes de planificació, desenvolupament i execució de projectes infraestructurals, ambientals, financers, energètics i de seguretat. Actualment treballa en la preparació de la 37a edició de la Copa de l'Amèrica de vela, que se celebrarà l'any 2024.