Aquest lloc web utilitza cookies pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de pàgina web. Com configurar

Així mateix, ASSOCIACIO DEL MUSEU DE LA CIENCIA I DE LA TECNICA I D'ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL DE CATALUNYA informa a l'usuari que té la possibilitat de configurar el seu navegador de manera que se li informi de la recepció de cookies, podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur.

A continuació li proporcionem els enllaços de diversos navegadors, a través dels quals podrà realitzar aquesta configuració:

On som?
Àrea socis

Per accedir als continguts complets del web és necessari ser soci de l'AMCTAIC

Fer-se soci
Lloc de realització:
Associació d’Enginyers Industrials
de Catalunya
Via Laietana, 39
08002 Barcelona

Hora:
18.30 h
Activitat gratuïta

Per confirmar l’assistència podeu fer-ho a l’adreça secretaria@amctaic.org o al telèfon 93 780 37 87

Coordinat per Assumpció Feliu i Torras

Forum de Patrimoni Industrial

El Fòrum de Patrimoni Industrial té per objectiu fomentar el debat sobre els temes relacionats amb l'existència i la història del patrimoni tècnic i industrial de Catalunya.
També vol ser un aparador per donar a conèixer projectes i iniciatives de patrimoni industrial que es donen en el nostre país.

Programació anual

Dilluns 31 de gener de 2022

La Central Tèrmica de Fígols les Mines de l'any 1931. Un edifici excepcional a preservar.

Jaume Corominas i Camp, de professió delineant mecànic (jubilat). Compromès amb el món de la cultura. Membre de diferents associacions culturals: Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC), Societat d’Arqueologia del Berguedà, The Miners Lamp Society (Gran Bretanya) i recentment ha format l'Associació "Amics del patrimoni cultural de Cercs", que té com a finalitat instar a les institucions competents i propietaris de béns patrimonials a salvaguardar el patrimoni cultural del municipi de Cercs en els àmbits de béns immobles i béns mobles. Autor i coautor de diferents articles culturals publicats a la revista l’Erol. Autor de la publicació Llums de mina. Coautor del llibre Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès i coautor del monument en homenatge a les víctimes mortals en accidents a les mines del Berguedà com a promotors, aportació de dades i disseny.

Donada la situació sanitària actual la conferència es realitzarà únicament en línia, mitjançant la plataforma ZOOM.
Per participar i obtenir l'enllaç cal fer inscripció prèvia al telèfon: 93 780 37 87 // 638 320 070 o bé a secretaria@amctaic.org

Avís important. Per qüestions de seguretat l'enllaç que us facilitarem és només per ús dels socis i inscrits no es pot publicar a webs ni xarxes socials. Si voleu assistir a la conferència cal fer inscripció prèvia.

 

Vídeo YouTube 25 de gener de 2022

Dilluns 28 de febrer de 2022, a les 18:30h

La rajoleta d'Esplugues, un cas singular. Història i patrimoni.

La fàbrica Pujol i Bausis, avui reconvertida en el Museu de Ceràmica La Rajoleta, esdevé un obligat punt de referència de la ceràmica industrial a Catalunya. 
Si ens endinsem en la seva dilatada història, compartirem l’extraordinària aventura que va iniciar Jaume Pujol i Bausis amb la producció d’unes ceràmiques de gran qualitat i avançat disseny que se sumarien als missatges de modernitat de l’època. L’adopció de l’energia del vapor al 1886, la recuperació de la tècnica del daurat o l’adopció de noves matèries com el gres confirmen el seu paper capdavanter.

En l’actualitat, malgrat la desaparició de les naus de la fàbrica, es conserva in situ un conjunt excepcional de diferents tipologies de forns que marquen el seu caràcter singular i únic en l’àmbit espanyol i europeu. Un patrimoni no suficientment conegut que cal valorar, difondre i protegir.

Roser Vilardell i Tarruella. Llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (1980). Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Cultural per la Universitat de Barcelona (2010). Directora dels Museus d'Esplugues de Llobregat.

Vicent Joan Estall i Poles. Arqueòleg (Universitat de València, 1982-1987). Educador del Museo por el Colegio Universitario de Huesca-Universidad de Zaragoza, 1991-92. Màster en Museologia por la Universitat CEU San Pablo de Valencia,1993-94. Director del Museo del Azulejo “Manolo Safont” i del Museo de Arqueología y Historia de Onda des de 1993.

Vídeo YouTube

Dilluns 28 de març de 2022, a les 18:30h.

Actuacions nacionals d'investigació, recerca i estudi del patrimoni de la societat industrial

Les diferents línies d’investigació i recerca que en els últims anys ha iniciat el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, en diferents formats i llenguatges, ha propiciat que a dia d’avui el MNACTEC lideri un ampli ventall d’actuacions que marquen institucionalment les prioritats i necessitats a potenciar i desenvolupar.

El Pla de Recerca del MNACTEC estructura i determina aquelles formes, tasques i projectes principals d’estudi i investigació entre les múltiples i transversals propostes que se li presenten i proposen. Així, considerant sempre l’amplitud de mires que els nous formats i noves tecnologies actuals ofereixen per a donar a conèixer aquests treballs, podem saber  des de l’ampliació i impuls de l’edició de publicacions de recerca i coneixement fins a la creació d’una Càtedra universitària especialitzada, passant, entre altres, per la realització estructurada de congressos i jornades de referència, els inventaris temàtics i territorials, els treballs d’investigació i recerca encarregats a diferents equips professionals, la participació en projectes internacionals, coedicions o programes d’estudi i posada en valor, la creació de comissions assessores temàtiques institucionals, la elaboració de diferents avaluacions, llibres blancs i plans estratègics sectorials com a centre executiu, institucional i orgànic del Departament de Cultura de la Generalitat fins a la creació d’un Canal propi de ràdio i TV per a la difusió d’aquest coneixement i treball realitzat.

Donar a conèixer tot el treball realitzat, el que s’està fent i el que està previst executar dins d’aquest Pla de Recerca del MNACTEC és el motiu i eix central d’explicació i presentació en aquest Fòrum mensual de l’AMCTAIC.

Jaume Perarnau i Llorens. Doctor en Història de la Tècnica i Patrimoni Industrial per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (París-França) i llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Des de l’any 2013 és director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). Amb anterioritat, i des del 1993, ha estat cap de l'Àrea de Conservació, Documentació i Estudis del mateix MNACTEC. També ha exercit de documentalista de diferents quadres de classificació a la secció d'Història Empresarial de l'Arxiu Nacional de Catalunya així com diferents tasques docents en els camps del patrimoni i la Història Econòmica i Empresarial.

Ha publicat diferents llibres i articles referents al patrimoni i la història industrial i tecnològica, ha impartit diferents cursos de formació sobre aquestes matèries a diverses universitats i centres de formació a la vegada que ha participat, també, en diferents congressos i jornades especialitzades. Forma part de diferents comissions assessores i executives relacionades amb el patrimoni industrial, científic i tecnològic i  és membre de diferents organismes i associacions sobre aquestes temàtiques.

Vídeo YouTube

Dilluns 25 d'abril de 2022, a les 18:30 h

El virus i la història de la humanitat

Albert Bosch, viròleg, catedrátic del departament de Microbiologia de la Facultad de Biologia de la UB, president de la Societat Espanyola de Virologia i membre del Comitè Científic Assessor del Govern sobre el coronavirus.

Els virus han incidit de forma decisiva en la Història de la humanitat. Hi han hagut batalles que s’han guanyat o perdut quan un determinat virus ha infectat un exèrcit i ha respectat l’adversari. Hi ha hagut virus que han minvat les poblacions indígenes de diferents continents. Països sencers han sofert canvis polítics, econòmics i religiosos a resultes de terribles infeccions per a les quals no existia remei. Un d’aquests virus que han deixat la seva petjada en l’esdevenidor de la humanitat ha estat el de la verola. La conquesta de Mèxic i Perú per part d’uns quants espanyols no hauria estat el mateix sense la decisiva participació de la verola i, en menor mesura, del xarampió.

A més de col·laborar en l’establiment del cristianisme a l’Amèrica llatina, els virus van també participar en l’expansió del tràfic d’esclaus per totes les Amèriques. El cas va ser que els negres africans eren relativament resistents als efectes de la febre groga que els causava símptomes de mareig, nàusees, mal de cap i vòmits, mentre que la població caucàsica i americana responia amb una greu, i molts cops mortal, febre hemorràgica. Els espanyols van importar esclaus africans per a treballar en camps i mines de les colònies americanes, devastades per un virus de la febre groga, també importat d’Àfrica a bord dels vaixells del tràfic d’esclaus.

Un altre exemple que vull citar de l’alteració del curs de la Història per part dels virus va ser causat per la pandèmia de grip que va devastar el món els anys 1918 i 1919. A la primavera del 1918, l’exercit alemany estava preparant l’atac definitiu a França per a acabar victoriosament la primera Gran Guerra. Els alemanys havien mobilitzat més d’un milió de soldats experimentats i magníficament armats. Aproximadament uns dos mil soldats de cada divisió alemanya van patir la grip, la qual cosa va permetre que els aliats, que estaven a punt de capitular, poguessin reorganitzar-se i contrarestar l’atac alemany i que finalment aconseguissin la victòria.

I què dir del coronavirus del síndrome respiratori agut de tipus 2, el SARS-CoV-2, l’agent causal de l’actual pandèmia de la COVID-19. Ha semblat un fet insòlit i inesperat que un virus hagi estat capaç de trasbalsar el món sencer, causant una gran morbiditat i mortalitat, i que també alteri els nostres hàbits socials i fins i tot familiars. Però no ha estat un fet insòlit.

 

Video YouTube

Dilluns 30 de maig de 2022 a les 18:30 h.

El legado de la Industria en el País Vasco (Conferència en castellà)

Ainara Martínez Matia, és doctora en Història de l'Art (UPV/EHU, 2005) i especialista en patrimoni cultural, àmbit en el qual treballa des de 1997. Combina la investigació, interpretació i difusió del patrimoni industrial amb la militància en associacions per la seva defensa, és presidenta de TICCHIEspaña i vocal de la junta de la Asociación Vasca de Patrimonio Industrial i obra Pública, a més de membre d'altres entitats d'àmbit nacional i internacional. Actualment, és directora tècnica de la Encartada Fabrika-Museoa (Balmaseda, Bizkaia).

En los últimos tiempos, resuena en los medios una frase que quiere resumir la actualidad del País Vasco: "del hierro al titanio". Un tránsito entre dos metales que evoca la transformación de toda una sociedad, que ha pasado, al menos en el imaginario colectivo, de basar su economía en el sector secundario, la industria, a encabezar las listas de destinos culturales, con el Guggenheim y su resplandeciente exterior como buque insignia. Un mensaje que, además, se centra en la ciudad de Bilbao, imagen de una nueva realidad, más cosmopolita. Pese a ser un nada desdeñable reclamo, esta frase, como casi todos los eslóganes, no deja de ser reduccionista. Primero, porque limita la complejidad de la revolución industrial en tierras vascas a la evolución de un solo sector, el siderometalúrgico. Segundo, porque se circunscribe a una parte muy concreta de nuestro territorio: el Bilbao metropolitano, el entorno de la ría del Ibaizabal-Nervión. Ciertamente, la importancia de "la ría" (llamada así por antonomasia) es innegable, como también lo es la huella que hornos altos e industrias pesadas han dejado en el país. Pero esta charla, como la visita que haremos en octubre, quiere mostrar también otras realidades del patrimonio industrial vasco, reivindicando el rico y variado legado que el hecho industrializador ha dejado en nuestros valles.

2010 - 2021

Campanya "Salvem l'Estació de Tren de Sant Feliu"

L’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica (AMCTAIC) va fer un manifest a favor de la campanya salvem l’estació de Tren de Sant Feliu, i una carta sol·licitant a l’Ajuntament de Sant Feliu, la immediata protecció i les garanties de conservació de l’edifici. Donat que el projecte de soterrament de les vies del Ferrocarril implicava l’enderroc de l’edifici. La preocupació de l’Associació del mNACTEC pel possible desmantellament, edifici representatiu de la memòria històrica i del patrimoni de la ciutat de Sant Feliu, que juntament amb Molins de Rei i Cornellà és la estació més antiga d’Espanya que es conserva de via doble.

El 10 de juny de 2021 l'AMCTAIC va organitzar una taula rodona per donar a conèixer la situació de l’estació i de l’edifici, que vol ser enderrocat amb les obres de soterrament de la línia Barcelona – Molins de Rei i les actuacions fetes fins al moment.

AMCTAIC Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya
Rambla d'Ègara 270, 08221 Terrassa - 937 803 787 secretaria@amctaic.org